Has ordenat moltes vegades.
Has comprat caixes.
Has vist vídeos.
Fins i tot has dedicat tot un cap de setmana a organitzar.
I, encara i així, unes setmanes després, tot torna a estar igual.
Si això t’ha passat, et vull dir una cosa important.
Es possible que el problema no siguis tu.
El primer és entendre què està passant (o què no està passant) a casa teva, perquè si no sabem quin és el problema, no podrem trobar la solució.
Més enllà de l'acumulació d'objectes i de la manca de rutines, a continuació et proposo algunes situacions que poden estar impedint que l'ordre es mantingu ia casa teva i que, potser, ni tan sols havies identificat com el veritable problema.
1- DE VEGADES EL PROBLEMA ÉS EL REPARTIMENT DE RESPONSABILITATS
Qui sap què cal fer a casa?
Qui s’adona que falta detergent, que cal posar una rentadora o que la motxilla de l’escola encara no està preparada?
Moltes vegades no existeix un repartiment clar de responsabilitats. Com que no hi ha un «capità», les tasques queden a l’aire i sempre acaba fent-les la mateixa persona. No perquè vulgui, sinó perquè les veu. I a poc a poc aquesta persona acaba sentint que sempre està apagant focs.
En aquests casos, el problema no és l’ordre. El problema és que ningú sap exactament de què és responsable.
2- ALTRES VEGADES EL PROBLEMA ÉS LA COMUNICACIÓ
Cada persona té una idea diferent del que significa tenir una casa ordenada.
Quizá para ti es importante acostarte con la cocina recogida y para la persona que vive contigo lo importante es que los zapatos estén siempre en su sitio.
Quan mai parlem d’aquests «mínims», és fàcil acabar pensant que l’altra persona no col·labora, quan en realitat està prestant atenció a coses diferents. Cap de les dues maneres és millor que l’altra; l’important és parlar-ne, entendre-ho i respectar-ho.
3- NO SEMPRE HI HA DESORDRE. DE VEGADES HI HA DECISIONS PENDENTS.
Aquesta és una de les situacions que més em trobo quan entro en una casa.
No és que hi hagi moltes coses fora de lloc, és que hi ha molts objectes pendents d’una decisió.
L’electrodomèstic que cal portar a reparar.
Els tàpers que cal tornar.
Les maletes que encara continuen al rebedor.
Cadascuna d’aquestes coses ocupa un espai físic, però també ocupa un espai mental.
Un exercici molt senzill que acostumo a recomanar és recórrer la casa amb una llibreta i anar apuntant totes aquestes tasques pendents. Al costat de cadascuna, escriu què cal fer, qui ho farà i quan.
Per exemple:
- Portar les maletes al traster. → Sara → Dilluns.
- Portar el llum a la deixalleria. → Jordi → Dissabte.
Quan les decisions surten del teu cap i passen al paper, és molt més fàcil començar a avançar.
4- VISUAL O NO VISUAL
No totes les persones necessitem organitzar-nos de la mateixa manera.
Hi ha qui necessita veure-ho tot per recordar que existeix i hi ha qui prefereix que tot estigui guardat dins d’un armari.
Entendre quin tipus de persona ets tu i quin tipus de persona conviu amb tu pot canviar completament la manera d’organitzar una casa.
Et poso un exemple personal.
Jo prefereixo tenir les coses guardades i els espais lliures. El meu marit, en canvi, necessita tenir-les a la vista. Durant molt de temps organitzava la casa segons la meva manera d’entendre l’ordre i, és clar, ell després no trobava les coses i acabava deixant-les damunt de qualsevol superfície.
El problema no era que un fos més ordenat que l’altre, el problema era que cadascú necessitava un sistema diferent. Quan adaptem l’organització a la persona que utilitza aquell espai, mantenir l’ordre deixa de convertir-se en un esforç constant.
5- SISTEMES POC REALISTES
Les xarxes socials ens han fet creure que una casa organitzada és una casa amb els calaixos perfectes, la roba plegada per colors i tot col·locat d’una manera impecable.
Però aquest sistema no serveix per a tothom.
Si mantenir l’ordre ja et costa, no comencis intentant fer-ho perfecte.
Comença fent-ho fàcil.
Si sempre deixes la roba sobre la cadira, potser el primer pas no és aprendre a plegar-la com en un vídeo d’Instagram. Potser el primer pas és aconseguir que tota aquella roba càpiga dins l’armari, encara que no quedi perfecta.
Ja hi haurà temps per millorar el sistema.
Perquè, al final, sempre prefereixo un armari funcional que un armari perfecte durant dos dies.
ABANS D’ORGANITZAR, NECESSITO ENTENDRE
Quan vaig a casa dels meus clients, el primer que faig no és obrir calaixos ni treure caixes.
El primer que faig és observar, escoltar i fer preguntes.
Vull entendre com viuen, què els preocupa, quins espais eviten, què els resulta difícil de mantenir i per què aquella casa ha deixat de funcionar.
Aquí hi ha la veritable feina.
Perquè abans d’intentar organitzar una casa necessito entendre quin és el problema real. Només així podrem trobar les solucions d’organització —o fins i tot el canvi de mentalitat— que faran que aquest ordre es mantingui en el temps.
En resum
Una casa organitzada no és la que sempre està perfecta, és la que funciona per a les persones que hi viuen.
Si sents que fa anys que intentes mantenir l’ordre i sempre tornes al mateix punt, potser no necessites esforçar-te més. Potser simplement necessites entendre què està impedint que casa teva funcioni com tu necessites.
Si necessites ajuda per entendre què està fallant a casa teva i trobar una manera d’organitzar-la que realment encaixi amb tu, et puc acompanyar en aquest procés..
